Hi ha diverses energies que circulen per el nostre cos i l’animen, substàncies subtils que ens afecten en tots els nivells i que son fonamentals per a qualsevol persona en la seva recerca del despertar espiritual.
Prana impregna a tots els éssers vius i a la matèria; l’energia prànica és l’energia que es mou en tot el sistema del cos i en l’ univers.
Prana fa referència a l’energia vital. És la força, l’impuls de la vida. Tots els pensaments, sentiments, sensacions, emocions que apareixen en el cos, son una manifestació del Prana, ja que és, el que distingeix la vida de la mort. Prana és el que dona vida a tots els éssers.
En l’Univers tot és una expressió de Prana: la calor, la llum, la gravetat, el magnetisme, el vigor, la vitalitat… Prana és la totalitat de les energies contingudes en l’Univers i es manifesta allà on hi ha moviment.
Cada dia mengem, ingerim líquids i més de 5.000 litres d’aire. L’aire és fonamental per a la vida, i segons la ciència del ioga, l’aire també és el mitjà de transport del Prana, o energia vital. El Prana es capta a través de la respiració, també de l’alimentació, el descans, el contacte amb la natura… El Prana existeix en els aliments, en l’ aigua, en l’aire, en la llum solar, però no és ni l’oxigen, ni les vitamines ni la calor . És l’energia en el cos físic que s’alimenta d’oxigen. Prana és la vida, però és important no confondre la vida de la consciència. La vida, és el vehicle on es manifesta la consciència, i el Prana és la força que anima la vida. La consciència continua quan la vida s’ acaba.
El Prana és el veritable aliment i sense ell, la vida no és possible.
Fa milers d’anys, per entendre com actua el Prana en el cos humà, els ioguis van desenvolupar una ciència, anomenada Pranayama, dedicada al seu control i gestió. Van elaborar tècniques per regular la respiració, i van estructurar les diferents activitats del Prana en cinc «Vayus» principals: Prana, Apana, Udyana, Samana i Vyana.
Vayu es tradueix literalment com a “vent”, la qual cosa implica moviment, l’impuls que energitza cada acció, des del batec del cor, el creixement dels cabells, al moviment dels dits. Els Vayus flueixen a través de totes les estructures, teixits, canals, vasos, òrgans, cèl·lules i la ment.
El nostre estil de vida impacta profundament en el cos prànic i els seus Vayus. Tota activitat física (el exercici, el treball, la son, l’ alimentació, les relacions sexuals, el medi ambient) i mental (les percepcions sensorials, les emocions, el pensament, la imaginació, l’ intel·lecte), té una influència en la distribució i el flux de prana en el cos. Els excessos, les irregularitats en els nostres hàbits, els desordres en l’alimentació i l’estrès poden provocar fuites, obstruir, alterar l’ordre en el flux de Prana. Aquests desequilibris, comporten la desvitalització dels òrgans interns, i poden arribar a provocar l’aparició d’una malaltia.
La pràctica del Ioga amb certes postures, diferents tècniques de Pranayama (ciència del control conscient i voluntari del prana amb la respiració) i certs Mudras, ajuda a equilibrar i revertir aquest procés, energitzant i equilibrant els diferents Vayus en el cos prànic. La pràctica de Pranayama concretament, purifica els canals a través dels quals circula el Prana. Al respirar lent, profund i conscientment, podem alliberar les tensions, tornant a la calma i activant el despertar de la nostra consciència.
Prana és l’alè vital que prenem en cada inhalació i és també el nom d’un dels cinc vayus principals, “Prana Vayu”.
Els cinc (Prana, Udana, Vyana, Samana i Apana), mantenen l’equilibri entre tots els nivells (físic, mental, emocional, espiritual…). Les seves localitzacions físiques són rellevants pel que fa a les funcions que desenvolupen en el cos; però, com operen també a nivell subtil en la ment i la consciència, la seva distinció és més qualitativa que física.
Al costat dels cinc Vayus principals, hi ha cinc de menors, que es coneixen com Upa Vayu: Naga, Koorma, Krikara, Devadatta i Dhananjaya.
Naga és el responsable del singlot i els rots; Koorma obre els ulls i estimula el parpelleig; Krikara activa la gana, la set, els esternuts i la tos; Devadatta indueix el son i els badalls; i Dhananjaya perdura després de la mort i és el responsable de la descomposició de el cos.
La clau per a gaudir d’ una bona salut, tan mental com física, és mantenir els Prana Vayus equilibrats i fluint, ja que entre tots ells, coordinen la totalitat de les funcions corporals , mentals i subtils.
Des de la pràctica del ioga, podem influir en els vayus per a regular-los. Però hi ha tres d’ells que són considerats més importants: Prana (la força que dona la vida), Apana (la facultat eliminatòria, excreció) i Udana (la força que manté la vida). Segons Yogi Bhajan, el control d’aquests tres vayus comporta l’alineació automàtica dels altres.
Dins el procés energètic de el cos, Prana és el primer, ja que s’encarrega de captar l’energia (mitjançant la respiració, els aliments, el sol..), mentre que Apana és l’últim, ja que s’encarrega d’expulsar els residus de el cos (suor, excrements, sang …).
Samana, Udyana i Vyana són processos intermedis i menys fàcils de manipular, però millorant Prana i Apana, s’equilibren la resta de Vayus. Prana i Apana són com portes d’entrada i sortida, per on el cos realitza els seus intercanvis amb l’univers. Prana i Apana, juguen un paper molt important per al practicant de ioga, a nivell del despertar de la consciència.
En els antics textos antics, se sol identificar Prana amb la inhalació i Apana amb l’exhalació. Encara que això és cert, la funció de tots dos vayus va molt més enllà, ja que regeixen altres funcions importants. És fonamental que tots dos vayus estiguin equilibrats, i això s’aconsegueix mantenint ritmes respiratoris determinats.
Prana Vayu se situa entre la gola i el diafragma, i la seva tendència natural és a pujar. En canvi Apana Vayu, situat entre el melic i el sol pelvià, tendeix a baixar. Aquestes dues energies, encara que pugui semblar que són oposades, en realitat són complementàries. A través d’algunes pràctiques del ioga, s’aconsegueix invertir la inercia natural de cadascuna d’elles perquè s’uneixin a la zona de melic, amb Samana Vayu.
Quan això passa, i aquestes tres energies conflueixen en el mateix punt, es produeix una explosió prànica, que allibera gran quantitat d’energia. El prana alliberat, entra a través de Manipura txakre fins al canal central o Susumna Nadi, i puja fins al cervell, on es desperten les facultats superiors de la ment.
Aquest fet es considerat tot un esdeveniment en la vida del iogui. És el resultat de molt temps, probablement anys de pràctica, maduració i control de les energies, de manera que només passa quan s’està realment preparat.
Son moltes les pràctiques del Ioga, que van preparant el cos per a aquest moment. Ajuden alguns exercicis de purificació interna com nauli i basti; algunes asanas de torsió, ja que incideixen en la zona abdominal, però el mètode fonamental consisteix a dirigir conscientment les dues forces cap al melic.
Amb la pràctica de Pranayama i l’ajuda dels Bhandas, el iogui va portant conscientment el Prana i el Apana cap al punt del melic. Amb la pràctica de Kumbaka o retenció de l’aire aconsegueix que es fusionin i que es produeixi la desitjada explosió energètica que despertarà Manipura txakre i els centres superiors del cervell.
